Els altres dèficit d’Espanya: I Educació

dèficit. (Del *lat. *deficĕre, faltar).

1. m. En el comerç, descobert que resulta comparant l’haver-hi o cabal existent amb el fons ocapital posat en l’empresa.
2. m. En l’Administració Pública, part que falta per a alçar les càrregues de l’Estat, reunides totesles quantitats destinades a cobrir-les.
3. m. Falta o escassetat d’alguna cosa que es jutja necessari. El malalt té dèficit de glòbuls rojos. La ciutat té dèficit d’habitatges.

Avui quasi tot el valor de les coses es mesura en termes econòmics, i l’estat dels països i les CCAA no són una excepció. La lluita contra el dèficit econòmic de les administracions públiques s’ha convertit en la principal batalla del govern d’Espanya, per a “assegurar la senda del creixement i de la creació d’ocupació”

Quadrar els comptes públics és necessari, però no és l’únic element sobre el qual s’ha d’actuar per a assegurar el creixement i la creació d’ocupació, hi ha altres factors que enriqueixen als països assegurant-los prosperitat, menors desigualtats socials, major democràcia i nivells de desenvolupament més sostenibles.

I són aquests “altres dèficit d’Espanya” els que s’han de començar a corregir sense demora, però ni el Govern central ni els governs autonòmics estan prestant la deguda atenció per a corregir-los amb la urgència que requereixen, la qual cosa està provocant major desocupació, la consolidació de les desigualtats socials i econòmiques, la cronificació de la pobresa i la dificultat per a eixir d’ella o del grup de persones en risc d’exclusió social.
És necessari actuar ja, però amb un pla de futur, amb visió global i a llarg termini, sent conscients que els resultats no seran visibles fins que passen molts anys, però amb la garantia que es creen unes bases sòlides i duradores.

 

El drama silenciós de l’educació a Espanya.

Educación

Quina és la situació de l’educació a Espanya? Quin nivell de formació tenen els espanyols?

Encara que el percentatge de la població amb estudis universitaris a Espanya es troba per sobre de la mitjana europea, la resta de la població té un nivell educatiu molt inferior al dels països d’Europa. Açò confirma la polaritat cada vegada major de la població a Espanya: una minoria té un alt nivell de formació, molta de la qual està ara emigrant a altres països per la falta d’oportunitats, mentre que la gran majoria, la població no universitària, té baixos nivells de formació.
Així doncs, no es tracta de tenir més universitaris (estem per sobre de la mitjana europea), sinó d’augmentar el nivell educatiu de la resta de la població, és a dir, augmentar el percentatge de persones que tenen formació secundària superior (Batxillerat i formació professional).

 

La Comissió Europea considera l’educació secundària com “la formació mínima necessària per a participar en la vida social i econòmica d’un país”.
Un 46,2% dels espanyols de 25-64 tenen baix nivell educatiu, és a dir tenen com a màxims estudis pre-primària, primària o primer cicle de secundària.
A Europa solament tenen pitjors resultats Portugal i Malta. Un percentatge quasi doble que a Romania i 6,6 vegades més que a Lituània.
Cap govern ha posat solució a açò, donat que Espanya s’ha mantingut com el 3er país amb major percentatge de població amb baix nivell educatiu des de, almenys, 1995
:

 

En alguns mitjans l’indicador utilitzat per a referir-se al “fracàs escolar” és l’abandó primerenc de l’educació i formació, que és el percentatge de joves de 18-24 anys que no estan escolaritzats i que tenen com a estudis màxims educació secundària de primer cicle o anteriors nivells educatius.
En aquest cas la situació d’Espanya també és dramàtica: un 26,5% dels joves espanyols decideixen no seguir estudiant, és el segon pitjor dada d’Europa després de Malta, suposa el doble de la mitjana europea i quatre vegades més que a Suècia.

 

En la següent gràfica veiem el percentatge d’estudiants no universitaris que estudien en institucions públiques i la seua relació amb l’abandó primerenc de l’educació:
Quasi el 30% dels estudiants no universitaris d’Espanya estudien en col·legis privats, és una de les taxes més altes d’Europa, en 2010 Espanya era el 3er país de la UE amb major percentatge d’abandó primerenc de l’educació.
A Eslovènia el percentatge d’estudiants en col·legis privats és de l’1,5% i l’abandó primerenc de l’educació un dels més baixos d’Europa: 5%

 

Si mirem les dades de les CCAA veiem que hi ha grans diferències entre elles, encara que en general són molt dolents para quasi totes elles.
En les CCAA el “fracàs escolar” ho hem calculat per diferència a partir de la dada de la taxa bruta de graduació en ESO (%) que proporciona el Ministeri d’Educació.
* La Taxa bruta de graduació en ESO és la relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seua edat, respecte al total de la població de la “edat teòrica” de començament de l’últim curs d’aquest ensenyament.

Hi ha CCAA com a Balears i la Comunitat Valenciana on quasi el 40% dels joves no tenen ni els estudis obligatoris bàsics:

 

Respecte a l’abandó primerenc de l’educació i formació en les CCAA, el País Basc és el que obté millors resultats, és l’única comunitat autònoma amb un percentatge major que la mitjana europea, en altres CCAA com a Balears el 36,7% dels joves de 18-24 anys amb estudis de secundària o inferiors decideix no seguir estudiant:

 

Respecte als coneixements en idiomes, a Espanya solament un 33% de la població diu parlar anglès, a Alemanya el percentatge és del 57% i Noruega del 96%

 

Quasi la meitat dels espanyols (46,6%) no parlen cap idioma estranger, aquest percentatge contrasta amb països com Noruega on el 97% de la població parla algun idioma estranger.

 

L’origen d’aquests mals resultats no és per una falta de recursos, doncs la despesa per alumne (€) en ensenyament públic a Espanya està per sobre de la mitjana europea, caldria cercar-los en la gestió d’aqueixos recursos, el model educatiu i el model productiu dels últims anys, pel qual molts joves van abandonar els seus estudis.

 

Quina relació hi ha entre el nivell de formació i educació d’un país o regió amb la seua taxa de desocupació? Podem veure-ho en la següent gràfica:

 

Sorprèn i també espanta que l’educació no haja sigut una prioritat per a cap dels últims governs d’Espanya, tampoc per a l’actual.
En la primera roda de premsa del president del Govern, Mariano Rajoy , després d’un consell de ministres, on va explicar les principals línies d’actuació del govern per a fomentar el creixement del país, no va esmentar ni una sola vegada l’educació.
Rueda de premsa del president del Govern

 

Fonts de les dades: Eurostat, ineInstituto Nacional de Evaluación Educativa

Notícies relacionades:
El 42’2% de la población de la ciudad de Alicante no ha alcanzado el graduado escolar y sólo el 7,2% tiene estudios superiores
Bruselas, “muy preocupada” por el fracaso escolar en España
Claves para entender el fracaso escolar en España
Las diferencias en el rendimiento educativo entre las CCAA tan grandes como en la OCDE
La Consellería de Educación privatizará la gestión de colegios de nueva construcción durante al menos 75 años
El informe PISA por países

 

Per a visualitzar aquests indicadors i relacionar-los amb molts altres entra en:   GOpublicdata

Anuncis